Com a conseqüència del debat que s’ha anat generant al campus sobre què és la veritat, la veritat absoluta o podriem dir també universal…he trobat interessant publicar aquesta entrada per parlar una mica sobre aquests conceptes.
Què entenem per veritat absoluta? aquella imposada? la predominant? o potser la que és confirmada per la ciència? la realitat és objectiva o subjectiva?
Des del meu punt de vista no crec que existeixi una veritat absoluta o universal . Si més no és ben cert que 2+2 = 4 i això si més no ja és una veritat, no? Seguint amb la meva idea inicial i tal i com he pogut comprovar per internet, podriem dir que les matemàtiques no són la realitat sinò que són una “construcció” i que mitjançant unes normes com “la suma” tenen sentit evidenciant que aquesta proposició numèrica és real, correcte, verdadera , etc…
Però del que és tracta aqui no són de proposicions matemàtiques sinò de la realitat que vivim, la que ens envolta i a la vegada ens sociabilitza.
Tal i com he comentat en el debat del campus la realitat que tenim del món és una representació subjectiva d’una realitat objectiva, és a dir, és allò que nosaltres entenem i interpretem de la vida. És totalment subjectiva ja que cadascú pot interpretar múltituds de coses diferents i aquí és on està la gràcia. Hi ha diversitat d’opinions.
El mateix passa amb la veritat. Qui ens diu que allò és cert o és fals? La veritat és totalment subjectiva i cadascú l’enten com pot o com vol, no?
Alba Font.
Antropologia cultural 
Inclòs en les matemàtiques per dir que 2+2=4 necessitem definir un sistema de significats previ: estem parlant d’un sistema numèric de base 10, entenem per suma el que entenem… Sense aquest sistema de significats (o en el que s’emmarquen els significats) no hi ha possibilitat de sostenir veritats.
I el mateix passa amb la vida social: creiem o sostenim, argumentem veritats perquè ens basem en un sistemes de significats previs…