L’establiment de la jerarquia racial

Des del període de la Il·lustració, corrent filosòfic, polític i social que es donà a l’Europa del segle XVIII, s’han fet classificacions racials. A continuació, faré un repàs sobre les diferents jerarquies racials que han establert alguns pensadors més nombrats al llarg de la història del pensament.

El filòsof G.W.Leibniz, va dividir la humanitat en 4 grups diferents: lapons, etíops, orientals i occidentals. El 1721, James Bradley proposà una classificació diferent, basada amb la forma del cabell: blancs amb barba (europeus), blancs sense barba (indis americans), negres amb el cabell llis (abissinis) i negres amb el cabell arrissat (negres africans).

Cal destacar Carl von Linée, que pocs anys després, inclogué l’ésser humà entre els primats, cosa que feu obrir la mentalitat humana de que som una part integrant més del món natural. Ens va definir com a Homo sapiens, i més concretament, distingí entre: amerindis (homo sapiens americanus), els europeus (homo sapiens europaeus), els asiàtics (homo sapiens asiaticus) i els africans (homo sapiens afer). A tots aquests grups, els atribuí certes característiques, com que els europeus estan governats per lleis, que els americans són alegres, lliures i que es governen per costums, que els asiàtics són arrogants i es vesteixen amb robes folgades, o que els africans s’unten amb oli, són astuts, ganduls i estan governats per capricis.

Voldria fer un incís en aquest punt, ja que crec que els totalitarismes posteriors, com el hitlerià o el bosnià, el racisme, encara present avui en dia, i el colonialisme europeu, estan estretament relacionats amb aquesta classificació de Carl von Linéé.

Totalment oposada a aquesta idea, trobem la de Georges Louis Leclerc, que creia que l’home constituïa una única espècie i que s’havia anat diversificant en moltes varietats a causa de l’entorn natural, el clima, el menjar… Per això es va centrar més en estudiar els processos biològics dels humans.

Tot i que en aquella època triomfà el pensament de Linée, va ser Leclerc qui introduí el concepte “raça” en els éssers humans, ja que fins aleshores només s’havia designat als animals domèstics.

El filòsof Immanuel Kant, mantenia que blancs i negres constituïen la divisió fonamental de l’espècie, però tenia la visió biologista de Leclerc, en tant en quant, els humans provenen d’una mateixa l’espècie. Dividia la raça basant-se en el color de la pell, relacionada amb el clima: molt rossos (nord d’Europa), de color coure (Amèrica), negres (Àfrica), de color groc olivaci (indis).

Johann Friedrich Blumenbach, afirmava que al llarg de tota la història, l’home havia anat evolucionant influït pel clima, la dieta, l’estil de vida, l’adaptació al medi…

 El 1809, Jean Baptiste Pierre Antoine de Monet, dividia l’ésser humà en sis races: caucàsica, hiperbòria, mongòlica, americana, malaia, etiòpica o negra; a pesar de que s’interessà més en el procés de formació de la variació.

Poc després, Cuvier rectificà Pierre Antonie de Monet justificant que únicament hi havia tres grans races: caucàsica, mongòlica i etiòpica. Idea recolzada per Blumenbach, que a més a més, pensava que la raça autèntica era la blanca, i que la resta eren la seva “degeneració”. 

Charles Darwin, al seu llibre l’origen de les espècies, es començà a especular sobre els processos naturals que havien pogut contribuir a la formació de cadascuna de les races humanes.

 A partir d’aquest moment, els raciòlegs van intentar ordenar els grups racials des d’un punt de vista evolutiu; és a dir, establint entre si relacions genealògiques.

A pesar d’aquesta unificació de pensament, seguim trobant postul·lacions tenyides de racisme, com les de Karl Christoph Vogh, que assegurava que el cervell d’un adult de raça negra, era igual que el d’un nadó blanc, perquè si les teories darwinianes eren certes, significava que l’evolució era una escala de progrés continuat, i no es concebia que la història de la variació humana pogués tenir una forma ramificada. Havia de ser jerarquitzada. Això significa desigualtat entre individus, és a dir, racisme.

Malauradament, tot això no fou només una discussió acadèmica; els raciòlegs van ser els responsables d’un fenomen que va sobrepassar els límits del món acadèmic i que va tenir repercussions socials importants que encara avui en dia són presents: l’establiment de la jerarquia racial.

Laia Valls

One response to “L’establiment de la jerarquia racial

  1. La “raciologia” una ideologia disfressada de disciplina científica, pretén trobar una explicació de les suposades diferències de l’espècie humana en base a les seves característiques físiques: donant especial predomini al color de la pell. I en realitat és una forma de negar, de tirar endarrere, retallar els drets que la Revolució Francesa va impulsar.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s