Els tests d’intel.ligencia

Al llarg del segle XIX, els científics racials es van dedicar a estudiar les dimensions del crani per intentar demostrar la superioritat intel•lectual d’alguns grups humans, especialment la dels occidentals front als africans. Van anar passant els anys, però, i amb les noves postulacions sorgides que defensaven que el volum del crani no estava relacionat directament amb la intel•ligència, es va perdre l’ interès per aquest estudi; sense deixar de banda però, la creença de que alguns grups humans havien de tenir una intel•ligència innatament superior a la resta de la humanitat. Actualment, aquesta idea (totalment errònia des del punt de vista), ha tornat a ressorgir en forma dels tests de quocient d’intel•ligència o IQ: un indicador de la nostra capacitat intel•lectual que intenta combinar genètica i psicologia. Aquests tests van ser inventats pel francès Alfred Binet l’any 1905; tot i que el seu objectiu no era mesurar la intel•ligència en termes absoluts, sinó tenir alguna eina per identificar aquells nens amb problemes a l’escola, per poder derivar-los en centres d’educació especial i que poguessin rebre una educació adequada a les seves necessitats. Per fer-ho, va fer uns qüestionaris, les respostes dels quals es podien combinar al final per a produir un únic valor. Binet, va establir escales de valors d’IQ relacionats amb cada edat (que anomenà edat mental), de manera que els nens amb necessitats especials, serien aquells qui el resultat de la seva edat mental fos inferior a la seva edat real. Binet va deixar una cosa ben clara: només es podria comparar els resultats quan els individus estudiats haguessin tingut exactament les mateixes possibilitats educatives i ambientals; i sostenia que la intel•ligència era massa complexa per a que un simple test pogués indicar la intel•ligència innata d’un individu. Malgrat això, fins i tot els seus seguidors van desoir les seves advertències i molt aviat els tests van estendre’s i es van començar a aplicar en diversos col•lectius d’immigrants que arribaven als EUA; i s’observà que els valors dels tests eren força diferents depenent del lloc d’origen de cada grup. Més tard, es van utilitzar amb la finalitat de distingir els subjectes que tenien, suposadament, un nivell de coeficiència intel•lectual per sota dels mínims. Durant la primera guerra mundial, s’usaren per seleccionar oficials. A més, està comprovat que els antecedents socials i culturals de l’individu condicionen la seva actitud en front el test, i per tant, les seves respostes; així com el nivell educatiu, que també és un gran factor condicionant. He fet aquesta entrada perquè és curiós veure com ha evolucionat una idea que va sorgir amb fins educatius, i que avui en dia, s’usa per etiquetar els individus i condicionar-los des d’un principi, creant-los així el seu propi destí sense donar cap oportunitat a mostrar-se tal i com són.

Laia Valls

One response to “Els tests d’intel.ligencia

  1. Tampoc està tan clar el que medeixen els anomenats test d’intel·ligència: de fet són producte d’un determinat arbitrari cultural i les preguntes que formulen estan vinculades a aquest arbitrari: la seva lògica, les seves experiències, percepcions… Què és doncs la intel·ligència? Quelcom absolut o quelcom vinculat a una cultura, les seves transaccions simbòliques?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s